És difícil dir amb certesa quan va ser el meu primer contacte amb la tecnologia, entenent com a tecnologia, l'ofimàtica i posterior informàtica, i sobretot assegurar la primera vegada que vaig tenir un contacte directe amb l'ordinador, però del que tinc un clar record, és de la màquina d'escriure, que des del meu punt de vista, era una màquina sense escrúpus, inventada per fer perder els papers i la paciència a qualsevol que s'atrevís a fer-la servir.
No és difícil deduir que m'horritzava pensar que, en uns quans anys seria jo qui em barallaria amb la immutable màquina, cada vegada que l'hagués d'utilitzar per presentar treballs. Però, per aquelles sorts immerescudes, aquell dia no va arribar mai. Una altre màquina es va introduir a casa nostra : va arribar l'ordinador!!
Com era d'esperar, durant els primers mesos, o inclús anys, el vaig tenir vetat, fins instal·lar-se el primer joc de marcians, que, no ens enganyem, mai abans s'havia vist res de semblant, em va impressionar de tal manera, que la cadira de davant l'ordinador va ser un lloc més assidu per part meva.
Així doncs, a mesura que m'anava fent gran, el temps passat davant l'ordinador també augmentava, gaudint de llargues estones matant marcians, d'un costat a l'altre de la pantalla en gamma de grisos. Més endavant, van arribar els videojocs, però no ser dir-ho amb exactitut, quan van formar part de la nostra vida diària, el que si puc recordar amb exactitud, és del segon més important contacte amb l'ordinador:
Es va produir a l'escola, ja a primària, ens van presentar un programa res a veure amb els marcians tant coneguts, ara, era qüestió de dornar orders a una fletxeta, amb la finalitat de dibuixar el que la mestra volia: una casa, una rodona, un àrbre..., i amb cadascun dels dibuixos, posavem en pràctica els diferents recursos que ens havien ensenyat prèviament, el programa s'anomenava LOGO, i segons ens va explicar la mestra, era ideal per a nens i nenes que tenien el seu primer contacte amb la informàtica. Doncs, la majoria de la classe no tenien el privilegi de gaudir d'un ordinador a casa, i els que teniem, només l'utilitzavem per passar l'estona.
Després del Logo, una vegada dintre del trecer cicle de primària, farts de donar orders a la fletxeta, que tot s'ha de dir, acabava dibuixant el que volia, ens vam adintrar al món dels grans, encara sense Windows, vam començar a escriure textos, i familiaritzar-nos amb el teclat, gaudint ara ja, d'un ordinador per a cada alumme.
Anys després, una vegada intergrat Windows a la nostra vida, va tenir lloc la revolució d'internet, recordo que va ser una eina molt útil pel meu treball de recerca, ja a finals de batxillerat. Els professors bem bé no sabien si era bo o no, que gran part de la informació hagués estat extreta d'unes pàgines, diguessim poc ordinàries, per aquells moments, doncs, hem de recordar que molts professors eren els primers reacis a les noves tecnologies, i més encara a informació no física, que per altre banda, a demostrat i igual d'apte, i molt més útil, per segins quines necessitats.
Després, a la universitat, tristament, no hi van haver molts treballs, per no dir cap, amb la qual cosa, el contacte amb l'antiga màquina de matar marcians era més tirant a nul·la, fora de les petites revolucions dintre ja, del marc d'internet: messenger, correu, dossiers electrónics, búsquedes d'informació puntual, i últimament, diferents formes de comunicació com "My space" i d'altres programes que es poden trobar a internet de forma gratuita.
Amb tot, i després d'aquesta mirada al passat, he de confessar que encara que em sento una persona afortunada d'haver tingut sempre accés i possibilitat a temps real al desenvolupament de la informàtica, no tinc un gran entusiasme per tot al que envolta aquest món, simplement, m'interessa de forma pràctica i intento realitzar amb éxit alló que necessito, sempre, buscant la seva aplicació, segons les meves necessitats en cada moment. En definitiva, fent servir les noves tecnolgies com el que considero que són: una eina a la nostra disposició, en tots els sentits, des del plaer i la comunicació fins al treball diari.
